Aquesta activitat s'inspira en les propostes escultòriques d'un artista del segle XX anomenat Christo.
Les seves obres eren generalment de caràcter monumental i totes responien al mateix platejament: embolicar elements arquitectònics o paisatgístics amb teles blanques per a mostrar-ne el volum general, com si es tractés d'una gran peça macissa. No cal dir que per a dur aquestes idees a terme va haver de convèncer a molta gent per a obtenir permisos per a fer unes accinons temporals que ningú no s'havia imaginat. Els resultats,com podeu veure, eren sempre molt impactants i poètics. Doncs bé, sense que ara ens haguem de posar a convencer l'alcalde de la nostra localitat de fer grans bogeries, us proposem que trieu objectes o mobles que tingueu a l'abast i els emboliqueu totalment, intentant respectar l'estructura general, per obtenir un objecte inútil però màgic, que cobra un cert aire de secret o de misteri. Ens pot fer pensar en alguna forma de momificació.
Evidentment, la tria de l'objecte és l'acte creatiu principal, i el procés d'embolicat, ens obliga sovint a treballar en equip, i a buscar solucions concretes en les parts difícils. És un repte divertit. Ho podem fer amb una cadira, una peça de fruita, un os de peluix, una làmpada, o el que se us acudeixi. Potser fins i tot podem embolicar un arbre o un fanal a prop de casa, si la guàrdia urbana entén que es tracta d'un joc temporal i reversible.
Una vegada fet això, podem fer-ne fotografies o, encara millor, dibuixos. Els dibuixos, han de poder donar constància de les proporcions dels volums principals, sense distreure'ns amb les textures de les superfícies que han quedat ocultades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
indiqueu el vostre nom i deixeu el comentari, gràcies