FOIX inclinació vegetal (de moment)

També us passem aquest blog d´una noia molt creativa!!!Moltes gràcies Nico per la teva aportació!!!!Gràcies!!!


...perquè la vida és com un gran vermut; saps quan comença, però no com acaba.

El meu nom és Foix. Surto de la branca dels floristes i dic que tinc
"Inclinació vegetal", perquè sóc propensa a posar elements vegetals als meus treballs. Però m'agraden les ferreteries, les farmàcies i les botigues dels xinos. També els boscos i les platges. I els bars.

I la gent.

http://www.foixcervera.blogspot.com/

Collage: Gràfica modular efímera, reciclatge

Retallem una silueta fent els talls en diversos plecs de paper alhora. Si no tenim cap idea preestaablerta, podem retallar qualsevol motiu geomètric. Les diverses peces es convinen en un col.lage, enganxant-les sobre el suport que trobem més adient. També podem jugar a moure les peces buscant formes i fer fotos de les configuracions que ens agradin més. D'aquesta manera, fins i tot podem crear animacions, tant figuratives com abstractes.
 
Podeu inspirar-vos en aquest joc que vam construir fa uns anys, retallant llibres vells, trobats pel terra al mercat de Sant Antoni, dels que queden quan les paradestes han tancat i tothom ja ha marxat. Una forma de reciclatge. Amb aquestes peces vam jugar una bona estona i van sortir un munt de combinacions diferents que podeu veure en aquest album:

http://www.flickr.com/photos/nottoread/sets/72157610219783297/

Dibuix/escultura: efímer amb pedres, fulles branques.

Andy Goldsworthy





Aquesta proposta es pot encarar per a realitzar una peça escultòrica o de dibuix, com un baix relleu.
Trobem molts artistes que han treballat amb aquest tipus d'elements, i és un plantejament que la majoria de nens es fan espontàniament. La forma de treballar pot ser molt senzilla, simplement col.locant una peça al costat de l'altra. Si volem fixar una relleu, o fer escultures en volum, haurem de trobar les maneres més adequades per a cada cas, utilitzant, coles, puntes, cintes adehesives, coles i altres.

Aquí teniu una explicació de la feina i una entrevista de Goldsworthy

Cóm es fa una escultura a l´estil Goldsworthy

Una mare i un bebé inspirats pel Goldsworthy

Escultura: Embolicant com Christo

Aquesta activitat s'inspira en les propostes escultòriques d'un artista del segle XX anomenat Christo.

Les seves obres eren generalment de caràcter monumental i totes responien al mateix platejament: embolicar elements arquitectònics o paisatgístics amb teles blanques per a mostrar-ne el volum general, com si es tractés d'una gran peça macissa. No cal dir que per a dur aquestes idees a terme va haver de convèncer a molta gent per a obtenir permisos per a fer unes accinons temporals que ningú no s'havia imaginat. Els resultats,com podeu veure, eren sempre molt impactants i poètics. Doncs bé, sense que ara ens haguem de posar a convencer l'alcalde de la nostra localitat de fer grans bogeries, us proposem que trieu objectes o mobles que tingueu a l'abast i els emboliqueu totalment, intentant respectar l'estructura general, per obtenir un objecte inútil però màgic, que cobra un cert aire de secret o de misteri. Ens pot fer pensar en alguna forma de momificació.

Evidentment, la tria de l'objecte és l'acte creatiu principal, i el procés d'embolicat, ens obliga sovint a treballar en equip, i a buscar solucions concretes en les parts difícils. És un repte divertit. Ho podem fer amb una cadira, una peça de fruita, un os de peluix, una làmpada, o el que se us acudeixi. Potser fins i tot podem embolicar un arbre o un fanal a prop de casa, si la guàrdia urbana entén que es tracta d'un joc temporal i reversible.

Una vegada fet això, podem fer-ne fotografies o, encara millor, dibuixos. Els dibuixos, han de poder donar constància de les proporcions dels volums principals, sense distreure'ns amb les textures de les superfícies que han quedat ocultades.

Escultura amb bosses de plàstic

Les escultures amb bosses de plàstic són una resposta a la gran producció i acumulació de bosses que es genera en la nostra societat. Bàsicament es tracta d'utilitzar les bosses per a fer ninots o escultures -figuratives o abstractes, petites o grans-, intentant donar llibretat a la imaginació per a resoldre les diverses parts que imaginem. Aquestes figures les podem posar en una lleixa o penjar-les, perquè sempre són molt lleugeres. També podem utilitzar algun tipus de cinta adhesiva, cordills o les mateixes bosses per a fer nusos i ajuntar o fixar unes parts amb les altres.

Amb una sola bossa, hem fet algunes formes d'animals, com ara pops, o conillets. Si voleu donar volum a les formes podem omplir les bosses amb altres bosses, de manera que tindran una certa consistència tova però plena.

Podem pintar detalls amb retoladors permanents, com ara ulls, boques, etc.
Aquí us presentem unes quantes propostes de tot tipus...


Joshua Allen Harris









Sayaka Cajita Ganz









Mark Jenkins



Més: http://debates.1talk.net/debates-general-f3/esculturas-de-bolsas-de-nylon-t6508.htm



Helle Horgensen





Aquí trobarem més info i més imatges d´aquests artistes i molts enllaços interessants d´educació plàstica:
http://wwwedplasticamayalen.blogspot.com/2010/10/rec-iclarte-3-arte-con-plasticos.html





Més propostes amb bosses de plàstic:
http://planetagadget.com/2010/04/19/objetos-hechos-con-bolsas-plasticas/






Recicla i fes escultures!!!
http://creearte.blogspot.com/2008/11/subasta-de-esculturas.html

Escultura de pa sec (talla)

Si tenim pa de fa diversos dies, o veiem que el del dia no ens l'acabarem, el podem conservar, deixar-lo assecar del tot, i treballar l'escultura com si es tractés d'una perda. Això sí, el pa sec, tallat amb un ganivet, sempre és més tou que qualsevol pedra. D'aquesta manera, ens acostem al treball escultòric de “talla”, que es realitza per extracció de material sobrant, enlloc de treballar ajuntant parts. És una possibilitat extremadament barata i accessible. Només cal vigilar l'ús dels ganivets, que sempre poden ser perillosos si no els utilitzem amb cura.

Quan realitzem alguna escultura que vulguem conservar, podem aplicar-hi una capa de vernís suau, del que faríem servir per a protegir una pintura a l'aigua com la tempera o el guaix.

Podem començar, provant amb formes bàsiques, per guanyar destresa amb el procés de talla, deixant-nos dur pel material i les formes que anem trobant.

El grau de detall que puguem buscar dependrà del tipus de ganivet que utilitzem i del tipus de pa. Com més densa sigui la seva molla, quantes menys bombolletes, major precisió podrem tenir.

Aquest tipus d'activitat ens pot permetre de treballar el volum d'una manera diferent, i haurem de posar molta atenció a la psicomotricitat fina, al tacte, perquè el pa sec, tot i que pot arribar a ser molt dur, segons com el vulguem tallar pot ser també molt fràgil. Si se'ns trenca una part, podem tornar a començar amb un tros nou, o intentar enganxar les dues parts amb un escuradents clavat a les dues bandes que faci d'eix i una mica de cola blanca.