Aquesta joia ens la va descobrir un nano d'uns deu o dotze anys, en una gasolinera. Feiem cua per inflar les rodes de al bici i el vam veure jugant i comentant la jugada amb l'empleat de la gasolinera. Teniua unes peces metàliques, combinades per ell mateix, que formaven un ninot antropomorf, amb el seu barret i els seus bracets oberts. En nano primer es va cohiibir una mica quan li vam preguntar sobre la seva joguina però quan va veure que no volíem fer-ne mofa, sinó que realment ens sembla interessant, la seva mirada es va omplir de complicitat i amb molt de gust ens va deixar fer una foto a la seva creació. Un testimoni més de fins aquin punt, en un clima que permeti un cert grau de lllibertat i deshinibició, la imaginacio fa que puguem jugar amb pràcticament qualsevol cosa, objectes particulars, que no necessàriament han de ser pensats per a tals finalitats, i que ens obren món personals de creativitat!Gràcies nano!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
indiqueu el vostre nom i deixeu el comentari, gràcies